ASESORÍA EDUCATIVA Aina Morey Alzamora

-->

ARTICLE D’OPINIÓ.

L’ALIANÇA FAMÍLIA-ESCOLA COM A BINOMI PER AFAVOFIR L´EDUCACIÓ INTEGRAL.

REVISTA EL DOCENT. Nª 6

Autora: Aina Morey Alzamora. Doctora en CC. de l’Educació.

Depòsit Leal:

DL PM 104-2012

ISSN 2254-1055

Edita: ANPE ILLES BALEARS

Setembre de 2012.

Ara que comença el nou curs, és el moment idoni per a impulsar iniciatives de col.laboració entre l’escola i la família la finalitat de la qual és l’educació integral de tots els alumnes. La participació de les famílies és un dels indicadors de qualitat de l’oferta educativa, tenint en compta que els pares són els primers i principals educadors dels seus/seves fills/filles. Una de les vies de la col.laboració és la participació de les famílies en el centre educatiu amb la finalitat de intercanviar informació sobre l’alumnat, de forma que existeixi un major coneixement per part de les seves famílies i dels seus educadors professionals a més de poder compartir decisions i coordinar actuacions sobre les línies de treball comunes o complementàries que facilitin els processos educatius, asumint cadascú les seves responsabilitats sense confondre papers.

Concepte de família i funcions. Complementarietat amb el centre educatiu.La família és una unió de persones, amb les seves individualitats, però amb unes relacions molt estretes que permeten considerar-la en certa part com un organisme propi. Seguint a Ares, P. En Zaldívar, D.F., la definició de família es conceptualista com “La unió de persones que comparteixen un projecte vital d’existència comú, en el qual es generen forts sentiments de pertenença a l’esmentat grup, existeix un compromís personal entre els seus membres i s’estableixen intenses relacions d’intimitat, reciprocitat i dependència”.

Avui en dia, la família es entesa com el context social i educatiu més important del primer període de desenvolupament dels nins. L’aprenentatge i la socialització s’inicien en el seny de la família, estableixin-se així els primers punts de referència per la posterior escolarització. La família continua essent la institució on la funció fonamental és respondre a les necessitats i les relacions essencials pel futur del nin així com el seu desenvolupament psíquic. És en el seny de la família on es construeix la identitat i constitueix el primer pas important cap a la cultura, l’organització del sistema de valors, la manera de pensar i de comportar-se d’acord a la pertinença cultural.La família és l’escenari on es du a terme el desenvolupament de la identitat i el procés de socialització de l'individu. Constitueix un espai de vivències de primer ordre, és on el subjecte te les seves primeres experiències i on adquireix els seus valors i la seva concepció del món. La funció educativa de la família es pot contemplar des de dues vessants: la formativa i la socialitzadora. La família es considera com una institució que compleix una important funció social com a transmissora de valors ètics-culturals i igualment jugant un decisiu paper en el desenvolupament psicosocial dels seus integrants.

Un funcionament familiar saludable és aquell que possibilita a la família complir exitosament amb els objectius i funciona que li estan històrica i socialment assignats, entre els quals Zaldivar, D.F. cita:
- Satisfacció de les necessitats afectivo-emocionals i materials dels seus membres.- La transmissió de valors ètics i culturals. -La promoció i condició del procés de socialització dels seus membres.- L'establiment i manteniment d’un equilibri que serveixi de continent per les tensions que es produeixen al llarg del cicle vital.- Establiment de patrons per a les relacions interpersonals (educar per la convivència social).- Crear condicions propicies per al desenvolupament de la identitat personal i l’adquisició de la identitat sexual.

Segons Almodóvar, P.C., “la Família constitueix el primer entorn educatiu dels fills i també el principal; donat que els pares aporten una acció continuada i estable, el seu paper és indubtablement molt significatiu. No obstant, per la pròpia estructura i evolució socio-familiar, els centres escolars, es converteixen en la pista central on es desenvoluparan les experiències de formació i educació dels fills”. Per aquest autor, Família i Escola, mantenen una relació complementària amb un comú denominador i objectiu comú: aconseguir una educació de qualitat per els fills i alumnes respectivament. Per això, és necessari arribar a acords i aunar esforços, no tan sols amb el fi d’aprofitar millor els recursos respectius, sinó també per aconseguir la continuïtat que tal objectiu requereix.
Com veim, la família té un paper molt actiu, siguin conscients o no, en l’educació dels seus fills, i és fonamental que aquest paper l’ompli de contingut en la seva relació amb l’escola i la seva participació en la mateixa. S’ha d’entendre la feina educativa com una tasca col.lectiva, de col.laboració, en la que cada sector té les seves funcions i en la qual és precís que es faci feina pels mateixos objectius de forma coordinada, cooperativa i constructiva. Això significa “la necessitat del coneixement mutu, de compartir i acordar criteris educatius entre els principals contexts de desenvolupament dels nins i les nines”.La col·laboració entre ambdós presenta múltiples efectes positius tant pels alumnes, els pares, professors, el centre escolar i la comunitat. Així, la participació dels pares, segons assenyala Ordóñez, R. pareix tenir repercussions com una major autoestima dels nins, un major rendiment escolar, millores relacions pares-fills i actituds més positives dels pares cap a l'escola. Els efectes fins i tot són positius pels mestres, ja que els pares consideren que els més competents són aquells que fan feina amb la família. Si acceptem la idea de que l'ambient familiar i escolar són es el que més influeixen en el desenvolupament de l'individuo i els seu procés educatiu, és fonamental la col·laboració entre tots aquells que intervenen en el desenvolupament i formació del nin.
Com apunta Ordóñez, R., entre l'escola i la família ha d'existir una estreta comunicació per obtenir una visió globalitzada i completa del alumne, eliminant en la mesura del que sigui possible discrepàncies i antagonismes a favor de la unificació de criteris d'actuació i suport mutu, ja que per dret i per deure, tenen fortes competències educatives i necessàriament han d'estar coordinats, essent objecte, meta i responsabilitat d'ambdues institucions construir una intencionalitat educativa comú.

Conflictes familiars i la seva expressió en el marc educatiu.En tota família es presenta una dinàmica complexa que regeix els seus patrons de convivència i funcionament. Quan resulta adient i flexible és funcional, i contribuirà a la harmonia familiar i proporcionarà als seus membres la possibilitat de desenvolupar sòlids sentiments d’identitat, seguretat i benestar.
En la família existeixen una sèrie de tensions que incideixen sobre la seva estructura, algunes de les quals són inevitables. Els problemes que poden afectar a la dinàmica familiar poden ser de diversa índole. Poden ser problemes econòmics, de salut, atenció algun membre malalt, presencia de problemes de consum, absència de treball estable o d’afavorir el desenvolupament de les persones, separacions o divorcis, - entre les situacions que més alternen la dinàmica familiar es troba el divorci o separació dels pares, afectant per igual a tots els membres de la família... Totes aquestes situacions poden donar lloc a que la tensió en el seny de la família pugui adquirir proporcions considerables.
Aquestes situacions poden provocar discussions i enfrontaments d’una intensitat desproporcionada. En els nins i joves es pot produir una disminució del rendiment escolar i es pot desencadenar l’aparició de conductes antisocials o canvis en els hàbits alimentaris. En els adults el conflicte també es pot manifestar de diverses formes com alteracions en el somni, o en l’estat d’ànim, així com altres símptomes.
La manera en que la família aborda les distintes etapes del cicle vital, els successos o tasques de desenvolupament que es presenten en cada una d’elles, estarà molt en correspondència amb els seus recursos, els seus mecanismes d’afrontament, i els seus estils de funcionament familiar, la qual cosa pot provocar estadis transitoris de crisis, amb un major o menor risc de sorgiment de trastorns emocionals en un o més dels seus membres.
Un funcionament familiar saludable, implica el desenvolupament d’una dinàmica adient en la família. Quan es parla de dinàmica familiar es fa referència a l’establiment de determinades pautes d’interrelació entre els membres del grup familiar, les que es troben mediades o matisades per l’expressió de sentiments, afectes i emocions dels membres entre sí, i en relació amb el grup en el seu conjunt. Entre els indicadors més emprats per valorar la dinàmica familiar, es poden assenyalar: la adaptabilitat o flexibilitat; la cohesió; el clima emocional i la comunicació. Un ambient familiar càlid i sense discòrdies, en el que els pares es desenvolupen d'una manera competent i estimuladora és un factor que afavoreix significativament el desenvolupament infantil (Rutter, 1990). A més, s'ha demostrat que no és la falta de recursos econòmics la que determina la manca de suport als fills, sinó els recursos personals dels pares per enfrontar aquesta situació.
Per altra banda, els conflictes familiars tenen una influència més notòria en nins en edat d'educació infantil i en els adolescents, al temps que existeix una relació directa causa-efecte entre les situacions de conflicte o de canvi en les famílies i el seu efecte en el desenvolupament dels nins. El suport, l'afecte, la qualitat de la comunicació, el diàleg, l'expressió dels sentiments, el respecte mutu i la capacitat d'introduir canvis en el funcionament de la família, són elements decisius que permetem disminuir les dificultats i prevenir problemes familiars.La família te un paper especialment rellevant en el treball escolar dels seus fills a l’hora de presentar interès per aprendre i en el sentiment de ser competent i capaç d’aprendre. Com apunta Huguet (2003:18), “l’actitud de la família en relació amb l’escola influeix en l’actitud del seu fill cap ella. (…). La distancia entre la cultura familiar i la cultura escolar també pot afavorir o bé desafavorir el procés escolar de l’alumne. Quant més properes són les dues cultures més fàcil resulta per la família col·laborar de manera més activa amb l’escola i, en conseqüència, més implicació i interès es genera sobre els temes que es tracten”. Així, el paper que atorga la família a l’esforç i la cultura del treball repercuteixen en l’actitud de l’alumne per realitzar les tasques que li proposen i preservar en allò que li suposa esforç. Per altra banda, les expectatives dels pares i l’actitud que tenen amb el seu fill influeixen en la construcció de la seva confiança i seguretat personal. Com apunta aquesta autora Huguet (2003: 19): “en la comunicació entre pares i professors, poden crear-se conflictes entre les expectatives dels pares i la dels professors. En aquests casos la intervenció li correspon a l’escola. Els professors han de tenir molta cura a l’hora de manejar aquestes situacions atenent al rendiment escolar, però essent conscients de la importància decisiva dels factors afectius i relacionals. Afavorint la confiança dels pares cap el seu fill i, paral·lelament, implicant-se amb ells en propostes d’intervenció conjunta”. És necessari el desenvolupament d'accions psicoeducatives amb les famílies, especialment amb aquelles que tenen fills que presenten problemes de rendiment escolar. La finalitat d'aquestes accions ha d'ésser afavorir i fomentar les interaccions entre pares i fills que propiciïn el desenvolupament cognitiu i psicosocial dels alumnes, possibilitant així una major permanència en el sistema escolar.

Competències familiars per prevenir i abordar constructivament els conflictes.La solució als problemes abans esmentats, a vegada requereix l’ajuda de personal especialitzat que ajudi a recuperar una bona dinàmica en les relacions. Seguint a Almodóvar, P.C., la família no pot tractar-se com un tot, doncs, hi ha molts de tipus de família. Per això, qualsevol intervenció s’ha d’iniciar amb una avaluació familiar, la qual permetrà que el professional comprengui com funciona cada una de les famílies i entengui les distintes actuacions, tant de pare, de la mare i de l’alumne. De tota aquesta avaluació, el professional haurà d’extraure què tipus de relació educativa i col·laboració amb l’escola és capaç de mantenir la família. Aquest coneixement, sobre la família permetrà plantejar distints tipus d’intervenció, així com la forma i el lloc per dur-los a terme. La finalitat de qualsevol intervenció familiar ha d’anar orientada a:

-       Aconseguir la integració familiar del nin/a.
-       Facilitar els recursos de la família per millorar al màxim la seva capacitat educadora.
-       Potenciar la integració social de la família.-       Lograr la participació i la col·laboració directa de la família amb l’escola.

Entre els models d’intervenció trobem el model individualitzat o personalitzat i el model grupal. En el primer cas, la intervenció es focalitza en el tractament de la família com a unitat específica. Els programes d’ajuda s’haurien de dirigir cap a:

Millorar la interacció pares-fills (la finalitat és que els pares aprenguin a dels seus fills, a comunicar-se amb ells, a tenir una actitud positiva cap el seu desenvolupament,...

Aconseguir determinades habilitats socials i d’autonomia.

Millorar la capacitat educadora dels pares, mitjançant processos reflexius que permetin conscienciar cap un possible canvi d’actituds per poder afrontar amb èxit les situacions problemàtiques presentades en la família.

Per altra part, el model grupal amb les famílies produeixi un feedback del qual es beneficien tots els elements adjacents de l’entorn. Trobem dos importants models grupals:-       Escola de Pares
-       Grups de Pares i Mares.

El primer es poden definir com grups d’acció reflexió encaminades a millorar la competència educativa dels pares i propiciar ambients favorables als processos maduratius dels fills, en col·laboració amb el treball desenvolupat pels mestres.
Els seus objectius prioritaris serien: - Comprendre i transformar, si és necessari, les pròpies actuacions educatives.
- Donar-se compta de la importància que tenen les conductes dels pares respecte als seus fills.- Tenir una formació psicopedagògica bàsica.- Interrelacionar-se amb altres pares.- Obtenir una informació útil per a la vida quotidiana i les seves recupercusions en el desenvolupament dels seus fills.
Aquestes escoles es centren principalment a les etapes d’Infantil i Primària.
Quant al Grup de Pares i Mares, en aquests només s’inclouen famílies amb les mateixes problemàtiques.
Els objectius fonamentals que es plantegen són: - Oferir a la família un àmbit d’acollida.
- Oferir intercanvi i suport per poder reduir l’ansietat.
- Comprendre millor els distints sentiments els quals passa la família immersa en aquella problemàtica.
- Proporcionar informació vers distints temes que preocupen a la família.- Orientar i informar a les famílies perquè participin directament en l’educació dels seus fills.

Propostes d’intervenció conjunta. Recomanacions per a pares i mares.En les famílies s’identifica el conflicte amb pensar u opinar diferent i s’associa a sentiments molt íntims: a tensions, acusacions, falta de disposició a escoltar, a comprometer-se, falta d’acord. Els conflictes sorgeixen comunment d’assumptes com: diferencies en quant a interessos, necessitats i desitjos de cadascú; diferencia d’opinió d’un procés a seguir (com fer les coses); criteri a seguir per prendre una decisió; criteri de repartició d’alguna cosa (qui es du quina part); diferencia de valors.
Com a recomanació per resoldre els conflictes, es tracta de que la família sàpiga resoldre’ls mitjançant la conversació i el diàleg, evitant la resolució violenta d'aquest, en la que generalment s’imposa la posició o voluntat del més fort, ja sigui en termes físics o de posició dins de la família, per sobre el més feble que queda en una situació de sotmetiment i/o repressió.
En aquest sentit, per sconseguir una convivència sana dins de la llar és de vital importància conèixer estratègies creatives de resolució de conflicte i abans de tot, saber identificar quines són les situacions conflictivesÉs important que la família faci pràctiques democràtiques en les quals els conflictes siguin resolts adientment, considerant les opinions dels integrants i practicant dins del possible (depenent de les situacions) els consens. Això és un hàbit i una habilitat que ha de desenvolupar la família com a sistema. Per a Aguilar, M.C. la família com a primer àmbit educatiu necessita reflexionar sobre les seves pautes educatives i prendre consciència del seu paper en l'educació dels seus fills.
La complexitat actual a vegades se li escapa i això repercuteix en la vida del seu fill, provocant problemes escolars i familiars que sorgeixen en la realitat diària: desinterès, manca de motivació, dependència, baix rendiment, fracàs escolar, violència,... Tot i així, tots aquests fets no es poden atribuir a la societat en abstracte, a la família a l'escola o els alumnes, de manera independent com "compartiments", sinó que la interacció de tots ells és la que propicia aquesta situació.
El nin comença la seva trajectòria educativa en la família que l'escola complementa. Per tant, família i escola son dos contexts pròxims en l'experiència dels nins, que exigeix un esforç comú per crear espais de comunicació i participació de forma que li donin coherència a aquesta experiència quotidiana. De la coordinació i harmonia entre família i escola dependrà el desenvolupament de personalitats sanes i equilibrades.
A nivell de centre educatiu, a partir de la convivència diària i de l’organització d’activitats conjuntes, es poden promoure models positius i suggerir orientacions concretes a l’hora d’establir ponts entre el món familiar i escolar, allò que s'aprèn a casa i el que s'aprèn a l’escola. Per exemple, es tracta de desenvolupar en els pares competències que es concretin en procediments, estratègies i habilitats d’ajuda cap el seu fill, animant-lo a llegir, que s’interessi per allò que s’explica a casa, afavorint que estableixi relacions entre allò que aprèn, estimulant la seva curiositat, premiant el seu treball, disposar d’un temps per parlar. Se li ha d’ajudar a esforçar-se a fer les tasques, regular-se a sí mateix, donar-li exemples d’automotivació, ajudar-li a organitzar-se, a perserverar. Aquest procés requereix intervenció no només de l’escola, “sinó també d’altres instàncies i institucions publiques. A nivell social i polític és necessari el que, des de distints àmbits (institucions socials, mitjans de comunicació….) s’aportin models i referències per enriquir la cultura familiar i afavorir un funcionament més acord amb les necessitats educatives dels fills” (Huguet, 2003: 20). Els pares poden proporcionar informació rellevant sobre els seus fills, que serveixi per donar contingut i sentit al treball que amb ells es desenvolupa en el centre. Al mateix temps, els professors poden col·laborar amb els pares en la recerca de respostes a les necessitats que presenten els seus fills en el seu desenvolupament. Entesa des d’aquest punt de vista, la participació dels pares, constitueix un aspecte bàsic e ineludible de la seva funció educativa. És rellevant que, la família prengui consciència de la necessitat de la seva participació, la qual cosa exigeix una formació de pares mitjançant programes. A més, s'han de crear espais de comunicació i intercanvi que fomentin la participació i condueixin a compromisos per part de tots els implicats que enriqueixin la vida personal i col·lectiva dels implicats.
Com indica Aguilar, M.C., és essencial que pares i professors es posin d'acord vers com fer efectiva la participació de la família en l'escola, per a que les seves relacions siguin d'ajuda mútua i fer front a les dificultats, la qual cosa repercutirà de forma positiva en l'educació dels nins i es donarà coherència a les seves experiències. Des dels propis centres escolars, es precís trobar sistemes que facilitin la comunicació entre l'escola i la família, per exemple afavorint trobades entre pares i professors, buscar formes més innovadores per fomentar la participació, creació de climes oberts de comunicació on es poden expressar els problemes, inquietuds, pors, inseguretats així com mútues necessitats d'ajuda i col·laboració. Poden treballar junts en diverses activitats, assumint un treball en equip, aportant idees i iniciatives.
Amb aquesta línia de col.laboració família-escola s’estableix l’aliança necessària que permet assolir major coherència i eficiència a l’hora d’aconseguir les fites corresponents al desenvolupament afectiu, cognitiu, social i de valors de l’alumant i dels nostres fills.

ASESORÍA EDUCATIVA Aina Morey Alzamora

Currículum Vitae

Datos personales

jueves, 11 de septiembre de 2014

12 cuentos para trabajar la Educación Emocional el próximo curso escolar

domingo, 17 de febrero de 2013